La 'BARCELONA' de Pere Riera.

Aquesta no és una obra només recomanable pels amants del teatre. Aquesta obra, especialment ara i especialment a Catalunya, és una obra recomanable per a tots aquells que vivim en aquesta terra.

Míriam Iscla i Emma Vilarasau

Els aficionats poden gaudir de l'emocionant i vibrant interpretació que fan la Míriam Iscla i l'Emma Vilarasau. Alguns personatges secundaris també estan veritablement brillants, i, al final, tot el grup ens arrossega i ens endinsa en aquella catarsi col·lectiva que anhela tot espectacle teatral. ...Jo plorava. ...El públic s'aixecava dret commogut per la intensitat i la força de la història. La història d'un petit grup de persones que durant el 1938 van patir l'horror i la crueltat d'un bombardeig dirigit intencionadament sobre la societat civil de Barcelona.

Tanmateix, tots els que ara formem part de Catalunya o hi tenen algun  vincle hi trobaran quelcom més en aquesta obra, podran sentir una connexió entre aquell període històric i el moment actual. Alguns pensaran que és una subtil i fina connexió, altres potser hi trobaran un paral·lelisme profund. Per a mi, aquest nexe, ha sigut una oportunitat per fer una reflexió transcendent i qüestionar-me com es pot afrontar aquest moment de la nostra història col·lectiva. La conclusió és que, passi el que passi al nostre voltant, cada un de nosaltres pot decidir com vol viure aquest procés.

Pere Riera

En Pere Riera ens retrata a vuit personatges, cadascun d'ells amb la seva ideologia particular. I tanmateix, tots són víctimes de la mateixa barbàrie, d'una guerra on la deshumanització va quallar tant entre uns i altres que, com diu l'Emma en un moment de l'obra, les persones ja no eren persones sinó "gent incivilitzada i sense cervell... una colla de caníbals".

És el que passa a les guerres. La moral es desintegra i els ciutadans es deixen arrossegar per una onada expansiva de terror i destrucció. Però abans que comenci una guerra sempre hi ha un conflicte polític i social. Si mirem enrere, veurem com l'atmosfera de preguerra d'aquella època no és tan diferent de la nostra realitat actual. Crisis econòmica i social, els extremismes augmenten entre la població, els discursos es radicalitzen. Persones un temps properes ara esdevenen distants, fins i tot enemigues. El menyspreu i la incomprensió vers les persones que pensen diferent creixen. El respecte i l'harmonia s'esvaeixen, la pluralitat es perd sota la pressió d'eslògans cada vegada més polaritzats.

I en aquest moment en què comença a semblar necessari posicionar-se en un extrem o l'altre de la balança me n'adono que el que jo vull és posicionar-me a favor de la pau. Me n'adono que tinc l'opció de decidir la manera de viure aquest conflicte abans de deixar-me absorbir per la tendència general a crispar-se i radicalitzar-se. I ho faig, escullo viure aquest procés amb confiança i paciència, amb seny i alegria.

Pepa López i Jordi Banacolocha

Sigui quin sigui el desenllaç de tot plegat, siguin quins siguin els nostres objectius o els nostres ideals sempre podem triar recórrer el camí cap als nostres somnis individuals o col·lectius a través de la pau, l'amor i la creativitat. Podem conservar i promoure els valors de la convivència i la tolerància, o ens podem quedar atrapats en la via del rebuig i la desaprovació de l'altre. El menyspreu genera més menyspreu de tornada, i tornar el que rebem amb la mateixa moneda no ens tornarà l'equilibri, simplement ens transformarà en allò que menyspreem. La intel·ligència, la reflexió, la comprensió l'enginy, la resistència, la inventiva, la confiança, la paciència, la convicció, la cooperació, l'empatia, l'entusiasme o la perseverança són les eines que ens portaran veritablement allà on volem anar. Cada moment que dediquem a criticar o a menysprear aquells que no pensen com nosaltres serà un moment de destrucció que inflamarà més la bola del conflicte. ...I un moment perdut que ja no dedicarem a la construcció del somni que ens inspira. Destruïm o construïm. No hi ha cap manera de fer les dues coses al mateix temps. 

L'autor de 'Barcelona' també ens parla d'una història d'amor. La bonica, intensa i profunda amistat de dues dones que es retroben enmig del caos de la ciutat. De la capacitat i la voluntat d'aquestes dues dones per apropar-se l'una a l'altre i reconciliar-se malgrat les diferències, fins i tot enmig de l'escenari més amarg i destructiu. Diria que Pere Riera en certa manera també volia posicionar-se, i diria que volia posar-se del costat de la conciliació i la tolerància.

Fins a l'1 de desembre al teatre Goya Codorniu, a Barcelona. Després gira per la resta de Catalunya.