dilluns, 28 d’octubre de 2013

NIT DE BRUIXES


Parlem una mica!

  • Faràs alguna cosa especial per Tots Sants? ...Tens alguna disfressa preparada per passar aquest dia? Què et posaràs?
  • O ets dels que sempre van disfressats?
  • T'agraden aquest tipus de tradicions o passes?
  • Si t'agrada disfressar-te? Quina és la teva disfressa preferida?
  • Tenies una disfressa preferida quan eres petit que sempre repeties? Quina?
  • Què fas normalment per Tots Sants? Ho celebres? ...Com?
  • Tal vegada prefereixes disfressar-te en altres èpoques de l'any? Quan?
  • Et vas disfressar l'any passat? De què?
  • Tens alguna anècdota divertida que puguis compartir sobre aquest dia?
.................................

Més coses:
  • Sabíeu que a les Balears en diuen RATAPINYADA del ratpenat? I MOIX del gat? De fet 'GAT' és un fals amic entre dialectes que pot generar més d'un malentès, ...però d'això en parlarem un altre dia ;)
  • En valencià en diuen RATES PENADES dels ratpenats.

7 comentaris :

  1. Bon dia Francesca,

    Realment trob molt interessant el teu blog i ja l'he enllaçat amb el lloc web que faig per als meus alumnes (encara en construcció): https://sites.google.com/site/feimllenguailiteratura/

    Et puc fer un suggeriment? Podries comentar el sinònim ratapinyada, habitual a les Balears; em consta que també es fa servir al Principat. L'Alcover-Moll ens proposa aquesta etimologia:

    Etim.: del llatí *ratta pĭnnāta, ‘rata alada’. De la forma masculina, *rattu pĭnnātu, procedeix el català rat-penat.

    Si no vaig errat, aquest animal rep diversos noms arreu dels Països Catalans.

    Pel que fa al que comentes, et puc dic que a Mallorca s'ha adoptat de forma natural la Nit de Halloween. Ahir mateix hi havia cases arreu de Marratxí que tenien tot l'aspecte d'un decorat per rodar-hi un film de por.

    A Mallorca el dia de Tots Sants és tradicional visitar els cementeris i regalar els típics rosaris de fruites confitades i carabassat als més petits. Però fins i tot aquests rosaris actualment han evolucionat. Ara també en tenim una versió que es fa amb les llepolies comercials.

    Salutacions,

    Josep A. Calvo
    Marratxí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Josep,

      Ara mateix afegiré la teva informació, i pots fer-me tots els suggeriments que vulguis. M'agrada molt rebre els suggeriments, les opinions, les valoracions o qualsevol feedback que els lectors desitgin donar. Tot el que pot ampliar la informació que aquí donem o millorar-la és benvingut. No només aprofito jo els vostres comentaris, altres lectors també ho poden fer.

      Sóc mallorquina, però fa 20 anys que visc a Barcelona. Els meus alumnes viuen en un entorn on es parla el català central així que tot el meu material està elaborat en aquest dialecte. Tanmateix, quan vaig iniciar aquest blog vaig ser conscient que arribaria més enllà de les fronteres del català central i vaig voler incloure d'alguna manera la gran diversitat del català. La limitació que tinc és la meva profunda desconeixença del tema dialectal. Més enllà dels trets més característics i generals de cada dialecte sé poc cosa. Puc dir que domino el baleàric i el central, però i tota la resta? L'alguerès, el rossellonès, tots els subdialectes del valencià i del nord-occidental, les variants de parlants menys nombrosos com el solleric, el pollencí o el salat de Tàrbena, o el menorquí i l'eivissenc, que tot i ser propers no en puc parlar d'una manera rigorosa.

      Encara reflexiono sobre la manera de ser més inclusiva. Intento afegir algunes variants quan les conec i convido a la gent a fer les seves aportacions, així que seria un plaer comptar amb les teves cada vegada que ho consideris oportú. També hi ha una secció en aquest blog (Dialectes) sobre aquest tema. Intentaré fer alguna aportació sobre aquest àmbit quan tingui temps per ferla recerca, i confio que amb l'ajuda dels lectors aquesta informació sempre es vagi ampliant. A més a més, tot just fa dos dies, vam crear un grup a FB amb aquesta finalitat, que tots els parlants de català puguem aprendre més sobre aquesta llengua tan plural i diversa. Seria genial comptar amb la teva presència si ho trobes interessant, aquest és el link del grup: https://www.facebook.com/groups/609253002471920/

      Gràcies de nou Josep,

      francesca

      Elimina
    2. Ah, m'afalaga molt que considereu aquest blog un enllaç interessant per posar a la vostra pàgina! Gràcies :)
      Per cert, us volia deixar un comentari, però no és possible.
      Genial la cita en color blau: "...però les aigües molles foraden les dures roques". De qui és?

      Elimina
    3. Quan dius: “Sóc mallorquina, però fa 20 anys que visc a Barcelona” no és que sigui endeví, però ja ho intuïa. Si et vaig comentar el tema de la “ratapinyada” i el “ratpenat” és perquè pensava que la primera tenia un ús considerable també al Principat.
      Jo som mallorquí, però vaig viure dos anys a Menorca. Allà vaig descobrir el verb “rallar” i pensava que era només menorquí. Idò bé, després resulta que amb els anys he descobert que havia estat habitual a Mallorca fins no fa tant i encara hi ha qualcú que l'empra.
      Pel que fa al material que fas servir, és lògic i recomanable que et centris en l'ús més habitual del teu entorn. Ara bé, trob atractiu el teu blog perquè es detecta aquesta sensibilitat per la totalitat de la llengua amb les referències que hi fas.
      A l'institut on faig feina hi ha un professor de les terres de l'Ebre. Em diu que al seu poble, sobretot els més majors, no se senten identificats amb el parlar de Barcelona i que quan començaren les emissions de TV3 afirmaven que no els acabaven d'entendre.

      Josep Antoni
      Marratxí

      Elimina
    4. Francesc de B. Moll feia servir “però les aigües molles foraden les dures roques” per recordar-nos la capacitat que tenim per aconseguir objectius difícils.
      Joan Melià, professor de la UIB, explica molt bé aquesta qüestió:

      “En el marc d’aquest ampli homenatge, els representants de les institucions i els partici-
      pants en les celebracions feren sovint referència als versos d’Ovidi que Moll utilitzà com a
      lema de la seva editorial «Dura tamen molli saxa cavantur aqua» («...però les aigües molles fo-
      raden les dures roques»), per encoratjar els ciutadans i les organitzacions a continuar la lluita
      a favor de la recuperació social de la nostra llengua i cultura, perquè, en els moments en què
      ens sentim febles davant les dures roques que ens entrebanquen l’avanç en el procés de nor-
      malització lingüística, sempre és bo recordar que, a pesar de tot, les aigües molles, amb perse-
      verança, aconsegueixen foradar les roques més dures.”

      I ara toca fer com l'aigua, ja m'entens...

      Josep Antoni
      Marratxí

      Elimina
    5. La cita de l'escrit de Joan Melià ha quedat un poc rara. Supòs que ara es veurà millor:

      “En el marc d’aquest ampli homenatge, els representants de les institucions i els partici
      pants en les celebracions feren sovint referència als versos d’Ovidi que Moll utilitzà com a
      lema de la seva editorial «Dura tamen molli saxa cavantur aqua» («...però les aigües molles foraden les dures roques»), per encoratjar els ciutadans i les organitzacions a continuar la lluita
      a favor de la recuperació social de la nostra llengua i cultura, perquè, en els moments en què
      ens sentim febles davant les dures roques que ens entrebanquen l’avanç en el procés de normalització lingüística, sempre és bo recordar que, a pesar de tot, les aigües molles, amb perseverança, aconsegueixen foradar les roques més dures."

      Josep Antoni
      Marratxí

      Elimina