Sovint, l’ús d’un gènere o un altre depèn de contextos diferents:
- Es tendeix a usar com a masculins noms amb doble gènere com aglà, aviram, bricbarca, crin, èmfasi, fantasma, (la màquina) rentaplats o vodka. En canvi, crisma o serpent, s’usen preferentment com a femenins.
- El nom mar apareix en masculí habitualment en contextos més aviat formals: El nivell del mar, La superfície del mar. Però en el llenguatge més popular o més mariner es diu: anar a la mar, alta mar, bona mar o mala mar, mar arrissada.
- El nom art s'utilitza en masculí en expressions com: Viure és un art o L’art dramàtic. En canvi, súsa en femení en aquestes expressions: Les arts gràfiques, L’art poètica, Les males arts.
- De vegades la variació de gènere depèn de diferències dialectals: el fred i la fred, el fel i la fel.
- Actualment els noms abstractes acabats en el sufix -or s'utilitzen generalment en masculí, però antigament eren femenins, i així ho podem trobar documentat en la llengua literària.
- Vessant és masculí quan es refereix al lateral d’una muntanya: Van pujar l’Everest pel vessant nord. Però tant és masculí com femení quan té el significat de pendent: Ha lliscat pel vessant de la teulada. També pot ser masculí o femení quan té el significat d'aspecte: Podem afrontar aquesta situació des de diverses vessants, Aquest curs té un vessant molt interessant que no m'esperava.
Hem de dir art romànica, clàssica, moderna o contemporània?
ResponEliminaAmics de l'art romànic no està ben escrit?