Bé,...

Un dels castellanismes més populars que podem sentir en català és bueno. Però el català ja té una forma genuïna per expressar aquesta funció peculiar de marcador discursiu: tenim bé. En aquest cas, aquesta paraula s'utilitza sense un sentit semàntic o sintàctic. Es tracta d'un ús molt freqüent en el registre oral que bàsicament té la funció de mitjançar entre les frases de dos interlocutors o de servir de nexe o pausa entre les frases d'un mateix parlant. Si en prescindíssim, no trobaríem a faltar cap element. Però el fet d'utilitzar-la ens permet fer una pausa en el discurs, reflexionar uns instants, transitar d'un enunciat a l'altre amb més suavitat, corregir-nos en la mesura que parlem. De vegades serveix per introduir d'una manera positiva una divergència o un desacord. És molt similar a l'ús que es fa en castellà amb bueno o en anglès amb well.

Alguns exemples:

—Bé, anem o què? El concert és a les nou. No tenim molt de temps.

—Vols un altre cafè?

—No. Bé, sí. Per què no? La veritat és que tinc temps.

—La vaig conèixer ahir. Em va somriure. I jo a ella. Vam començar a parlar. Vam prendre una cervesa. Dues. Bé, tres. Vam xerrar tota la nit. Ens vam donar els telèfons. Aquest matí m'ha enviat un missatge. Jo li he contestat. De fet, ens hem passat el dia enviant-nos whatsapp. I hem tornat a quedar. Avui. Bé, ja ho veus, em sembla que m'estic enamorant.

—Bé, doncs ja era hora!

Si vols descobrir la persona de la foto, aquí la trobaràs: Pilar Rahola, una periodista, escriptora i política catalana molt coneguda arreu de Catalunya.