Una de les diferències més evidents entre els dialectes del català és la terminació de la primera persona del Present d'Indicatiu.
És aquest, a més, un dels trets que ens ajudará a identificar un dialecte més ràpidament, ja que aquesta forma verbal és, sens dubte, una de les formes més freqüents en qualsevol conversa quotidiana.
Tots els verbs regulars de la PRIMERA CONJUGACIÓ segueixen la mateixa regla, així per exemple els algueresos i els balears diran:
- ball, pens, camín, cant, esper, don i escolt.
Però els algueresos quan diuen t'estim només manifesten una idea d'apreci. Quan volen expressar amor el que diuen és te vull bé.
Els catalans diran:
- ballo, penso, camino, canto, espero, dono i escolto.
Els del Rossellonés diran:
- balli, pensi, camini, canti, esperi, doni i escolti.
Els de València:
- balle, pense, camine, cante, espere, done i escolte.
Altres varietats:
En alguns indrets de València l'expressió et vull coexisteix amb t'estime.
En algunes comarques de Girona (Alt i Baix Empordà, Gironès o Pla de l'Estany) també diuen 't'estimut'. Afegeixen una -T (una -C a les rodalies de Figueres) a la primera persona de la 1ra conjugació i diuen:
- 'ballut', 'pensut', 'caminut', 'cantut', 'esperut', 'donut' i 'escoltut'
Us deixo amb un parell de cançonetes. La primera és un clàssic de la música catalana, d'un dels cantautors catalans més reconeguts. És Lluís Llach utilitza el dialecte central. La segona, en valencià, és d'un grup de Pego actiu des de finals dels 90. Les seves lletres reivindicatives barregen ritmes i estils.
AMOR PARTICULAR (1984) - LLUÍS LLACH
Com
t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
CAMALS MULLATS (2008) - LA GOSSA SORDA
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
CAMALS MULLATS (2008) - LA GOSSA SORDA
Cinc de la matinada
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
Valencia banyada,
camals mullats,
Valencia banyada.
Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorriem la distància
i guardava l'equilibri
fregan-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregan-te l'esquena.
Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.
T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música métrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veins del cabanyal
i les veines de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metropoli són de carbó
les linies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li es igual per on sorti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
pero cadascu amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents desde Sants fins a valència
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
No hi ha tanta diferencia
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema
Heu sentit l'olor a podrit
de traició bellesa morta i violència
o es que algú a dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valència on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella,
camals mullats...
...................................
Com ho diuen al teu poble? Ho diuen així?
.............................
El meu agraïment a Antoni de València, Josep Antoni de Marratxí i Guillem.
Hola, Francesca. Enhorabona pel bloc. Només volia fer-te un aclariment. Els valencians usem la desinència -e en la primera persona del present d'indicatiu NOMÉS en els verbs de la primera conjugació. Diem balle, pense, camine, cante, espere i done. Però mai diríem "obre" o "dorme". Els verbs de la segona i tercera conjugacions continuen amb la forma medieval, la desinència zero ("bat", "tem", perd, dorm) o bé s'ha velaritzat (córrec, òbric, dorc, perc...)
ResponEliminaMoltes gràcies Antoni!!! Ara mateix ho corregeixo. Seria genial comptar amb algú com tu per contrastar aquests temes dialectals... que m'encanten, però ja veus que no els domino :)
EliminaEfectivament, a les Illes Balears i a l'Alguer (amb algunes diferències) feim servir ball, pens, camin, cant, esper, don i escolt. Però has de tenir en compte que, quan és el cas, algunes d'aquestes primeres persones del present de l'indicatiu també s'accentuen. Per tant, si accentuam Berlín, també s'ha d'accentuar jo camín. Ben igual que accentuam jo supòs (suposar), jo propòs (proposar), jo anomèn (anomenar).
ResponEliminaExtret de la Gramàtica Normativa de l'Institut d'Estudis Catalans:
En baleàric, s’escriu accent greu en les formes de la persona 1 del present d’indicatiu dels verbs
de la conjugació I en -enar i -esar: anomèn, enllumèn, esmèn, remèn (llevat de les de afaenar i desfaenar,
berenar, entrenar, estrenar, gangrenar, ordenar i derivats, amb accent agut); aburgès, avès, palès (llevat
de contrapés, repés, sospés).
D'altra banda, és molt encertat el comentari anterior. Efectivament a les Illes Balears coincidim encara amb la forma medieval bat, tem, perd, dorm com els nostres amics valencians.
I ja per acabar et recoman el llibre Els verbs catalans/Conjugacions de les Illes Balears d'Antonina Pujol que s'edità l'any 2007 pel COFUC (Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears) i El Tall editorial (ISBN 84-96430-99-5). Hi trobaràs tota la informació relativa a les formes verbals normatives usades en el català de les Illes Balears. El llibre compta amb la base normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, la gramàtica de Francesc de B. Moll, la Universitat de les Illes Balears, etc.
Salutacions,
Josep Antoni
Marratxí (Mallorca)
Moltes gràcies Josep Antoni per la teva correcció (ja està corregit) i les teves recomanacions. Però..., no es que no conegui les regles d'accentuació en català o el dialecte balearic, es que durant la redacció se m'ha escapat un accent. Som una mica distreta i aquestes coses me passen qualque pic :)
EliminaVeus... ja m'he tornat a deixar un accent... Hauria de ser 'és que...'
EliminaGràcies de nou :)
I 'baleàric'... :(
EliminaBenvolguda Francesca,
ResponEliminaJo no volia dir que no coneguessis les regles d'accentuació, em sap greu si has pensat això. Però quan es tracta de la primera persona del present de l'indicatiu sempre passen aquestes coses. Ben igual que amb els casos de jo fotografii, jo canvii, jo envii... Es tracta d'això mateix, de dues ii. Hi ha persones que tendeixen a posar-hi una dièresi com si fos un subjuntiu. Jo t'assegur que distingim perfectament entre jo fotografii (indicatiu) i jo fotografiï (subjuntiu).
IEC (Acord del 15 de maig de 1992, modificat el 2 de juliol de 1999)
1.2. Si el radical acaba en -e o -i (crear, estudiar), la persona 1 adopta la terminació -i, que
forma diftong amb la vocal final del radical: crei, estudii.
Per cert, m'ha fet feliç trobar el teu blog, és una bona idea parlar d'aquestes coses.
Salut i alegria,
Josep Antoni
Una vegada més gràcies Josep Antoni!
EliminaPer a mi és una alegria trobar comentaris com els teus! Primer m'has permès corregir un error i tu agraeixo. En segon lloc, aquest és un lloc obert a tots i desitja la interacció de la gent, quin altre sentit pot tenir publicar un blog a la web? Aquest lloc no té cap sentit si a l'altra banda no hi ha algun receptor. I les aportacions com les teves donen raó de ser en aquest lloc perquè l'enriqueixen.
Sóc professora de català com a segona llengua, així que habitualment mai aprofundeixo en qüestions com la d'avui en la meva vida quotidiana. No pretenc fer una presentació exhaustiva i rigorosa sobre aquests temes que no són la meva especialitat, però sí una aproximació simpàtica, respectuosa i correcte que, senzillament, ens permeti a tots plegats (a mi també, sóc una aprenenta) a conèixer una mica més la realitat i les particularitats dels nostres veïns i a aprendre a valorar aquestes diferències com un element positiu i enriquidor.
Seria un plaer tornar a trobar-te en aquest blog Josep Antoni.
Que tinguis una feliç setmana!
francesca
A Girona i voltants fem servir la desinència -ut (-uc a les rodalies de Figueres), tot i que avui dia s'està perdent a les ciutats. Així tindríem jo "escòltut", "estímut"...
ResponEliminaGràcies Guillem! Ara ho afegeixo.
EliminaHola Francesca. És incorrecte dir que ho fan a l'Alt Empordà, ja que s'estén també per parts del Baix Empordà, Gironès i Pla de l'Estany (que jo en tingui constància). Desconec si a les altres comarques se la província de Girona també es fa, però en aquestes segur!
Elimina