Català per ser feliç :)

Manifestació del estudiants ahir a Barcelona, Ara

Martin Luther King va dir que 'les nostres vides comencem a acabar el dia que callem sobre les coses que importen'. I jo avui he sentit com un intens desig d'expressar-me! ...Perquè Catalunya m'importa!

No em pensava tornés a escriure en aquest blog, perquè la meva vida va donar un gir sobtat fa uns anys i ara ja no em dedico a l'ensenyament. Però avui no puc estar-me d'aprofitar aquest mitjà per compartir amb tothom que em vulgui llegir els meus sentiments i la meva opinió sobre la situació que es viu en aquests moments a Catalunya.

Catalunya pateix una situació mai viscuda en l'actual democràcia. El govern espanyol, davant l'iniciativa del poble català de celebrar un referendum per la independència el pròxim 1 d'octubre (recolzat per un 82% de la població), ha anat incrementant les mesures de repressió durant els últims dies en la mesura que ens acostem al dia de la celebració del referendum: enviament massiu de forces policials per evitar a tota costa la celebració del referendum, tancaments de webs governamentals i civils, detenció d'alts càrrecs del govern, interrogatoris a directors escolars amb la finalitat d'impedir que obrin els col·legis electorals, amenaces de detenció a 700 alcaldes, intervenció dels comptes del govern de Catalunya... Tot sovint, em vénen a la memòria les històries que la meva àvia em contava sobre el seu pare en l'època del franquisme!

Aquest conflicte s'hauria de resoldre a través del diàleg polític perquè es tracta d'una crisi social i política. Però aquesta alternativa, i de manera reiterada al llarg dels últims anys, ha estat rebutjada pel president espanyol Mariano Rajoy. De fet, durant els últims dies, la seva actitud ha estat iniciar els fets abans mencionats i tot sembla indicar, que d'aquí a l'1 d'octubre hi haurà una escalada en la pressió judicial cap als representants del govern català i s'aguditzarà la censura i la repressió damunt la societat civil. Aquest comportament només contribueix a incrementar la tensió social a Catalunya, on fins ara la gent s'ha manifestat de manera pacífica i serena per poder exercir un dret humà i democràtic, el dret a votar.

Jo no sóc catalana, sóc espanyola i som natural de Mallorca, com diu el meu DNI. Però amb el cor a la mà em sento de tots aquells llocs on he passat part de la meva vida, on he conviscut amb gent que he estimat i que m'han enriquit amb les seves particularitats, em sento de molts llocs on he anat perquè la seva gent m'ha enamorat. Així que també em sento catalana, em sento madrilenya, em sento sevillana, em sento vasca, em sento mexicana o em sento de Cas Concos... Fins i tot em sento de llocs on no he estat mai perquè n'he conegut persones meravelloses, així que també em sento una mica càntabra, brasilera, anglesa (molt anglesa) o japonesa. Per això, per a mi les fronteres són una mica il·lusòries. Sento que tots estem interconnectats, que tots formem part d'un organisme més gran, som només cèl·lules microscòpiques que afectem a les altres i som afectades per les altres. En aquesta societat d'avui cada vegada resulta més evident que les coses que passen a llocs molt lluny d'aquí, també ens afecten a nosaltres: l'economia, el terrorisme, la pau, la moda, la música, la política, la fam, les malalties..., els avanços d'uns pocs acaben sent un benefici per tots i els desastre d'uns altres pocs també ens acaben afectant a tots... Si miro enrere, la realitat és que per moltes murades que edifiquem o volguem edificar tanmateix totes elles se les engolirà el temps o la naturalesa. No hi creuen els ocells en fronteres, ni el peixos, ni el vent, que es belluguen de banda a banda de rius i mars, travessen muntanyes, i viatgen sense papers de poble en poble, de país en país, de continent en continent.

Tanmateix, crec en la llibertat i el dret dels pobles de governar-se segons les seves pròpies lleis. A mi no m'espanta que una part de l'actual Espanya es pugui escindir de la resta de nosaltres. Què pot passar? Seguiran allà mateix, al nostre costat, fent les mateixes coses, es seguiran relacionant amb nosaltres, i seguirem intercanviant coneixements, productes, wattsapps, amistats... La única diferència serà que dins el seu territori ells prendran totes les decisions en tots els aspectes de la seva vida. Que té això de dolent? Perquè es sent tan amenaçat el govern espanyol davant la possibilitat de que les seves fronteres canviïn. Les fronteres dels estats, els països, els pobles o les nacions poden semblar rígides i inalterables als ulls de la nostra curta existència, però si miréssim la història de la humanitat a càmera ràpida veuríem que aquestes es modifiquen inevitablement, desapareixen, reapareixen o s'esvaeixen per sempre, se'n creen de noves... Malhauradament, durant mil·lenis aquests moviments s'han produit a costa de molt patiment, perquè l'esperit que ha dominat el món és l'ambició i l'abús de poder, l'afany de control que s'ha reflexat amb una quantitat innombrable de guerres, conquestes brutals, invasions i revolucions violentes.

Però el món està canviant, l'esperit del món està evolucionant. Cada cop més la cooperació, l'empatia i el respecte cap als altres guanyen terreny a l'autotitarisme i a la imposició de la força. S'ha après a escoltar a l'altre, a reconèixer a l'altre, a negociar des de la comprensió, no des de la crispació i el menyspreu. I avui, és possible que neixi un nou estat, o no, gràcies al diàleg i a un interès autèntic d'entesa mútua, sense necessitat de vulnerar cap dret humà.

Jo, com a espanyola, no vull un govern que permeti que alguns mitjans de comunicació del nostre país vagin alimentant els prejudicis i la imatge negativa que tants i tants espanyols tenen dels catalans. De vegades em pregunto, perquè els volen retenir si els agraden tan poc? No vull un govern que utilitzi la força i vulneri els drets humans de ningú. Vull un govern que sigui capaç de posar-se al lloc de l'altre, que sàpiga escoltar, que vulgui dialogar de manera genuïna i serena. Vull una democràcia de qualitat que respecti els drets fonamentals de tots i cada un de nosaltres.

Sóc una espanyola que us aprecia catalanes i catalans, que desitja que vosaltres trieu el camí que vulgueu fer, que sigueu tot allò que vulgueu ser, dins o fora d'Espanya. Us estimaré igual! Que el proper diumenge pogueu votar amb la màxima normalitat i en un ambient d'alegria constant.

T'estimo Catalunya!!!

Francesca

. . . . . .