1. La balanguera (1923) - Maria del Mar Bonet
2. Que tinguem sort (1972) - Lluís Llach
3. Qualsevol nit pot sortir el sol (1975) - Jaume Sisa
4. Amor particular (1984) - Lluís Llach
5. Bon dia (1997) - Els pets
6. En s'estiu (1999) - Antònia Font
7. Llença't (2000) - Lax'n'busto
8. Camins (2001) - Sopa de Cabra
9. Alegria (2002) - Antònia Font
10. Som (2004) - Obrint Pas
11. Camals Mullats (2008) - La gossa sorda
12. Pa amb oli (2008) - Tiu
13. Vola (2010) - Txarango
14. El Miquel i l'Olga tornen (2011) - Manel
15. Fes-ho realitat (2012) - Amelie
16. En caravana (2012) - Txarango
17. Dona-li una oportunitat a la vida (2012) - Manu Guix
18. Pa amb oli i sal (2012) - Blaumut
19. A viure la vida (2013) - Pepet i Marieta
20. Invencibles (2014) - Els Catarres
21. Tant de bo (2014) - Txarango
.........................................
1. LA BALANGUERA - MARIA DE LA MAR BONET
(Tots els nivells)
2. QUE TINGUEM SORT (1972) - LLUÍS LLACH
3. QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL (1975) - JAUME SISA
(Tots els nivells)
La balanguera, misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com un parca bé cavil·la,
teixint la tela per a demà...
La balanguera fila, fila...
La balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrere,
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
La balanguera fila, fila...
La balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent,
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa qui s'enfila,
de la vellura qui se'n va...
La balanguera fila, fila...
La balanguera filarà...
2. QUE TINGUEM SORT (1972) - LLUÍS LLACH
(Útil per veure o revisar l'ús del subjuntiu amb expressions de desig)
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
3. QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL (1975) - JAUME SISA
(Tots els nivells)
Fa una nit clara i tranquil·la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.
Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú.
Hola Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul,
i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan,
la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.
Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.
I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi,
i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer,
en Cocoliso i en Popeye.
Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.
4. AMOR PARTICULAR (1984) - LLUÍS LLACH
(A partir de B1)
Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
5. BON DIA (1997) - ELS PETS
(Útil per veure el present amb nivells inicials)
A cops d'escombra tot cantant,
Les primeres persianes, s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Damunt els caps un sol ben insolent
Il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
La peixetera pren paciència amb la consol
Que remuga i regala
Grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
L'avi josep no es deixa perdre cap detall
I amb esguard es pregunta
Quants dies més té de regal.
Bon dia...
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
Veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
I un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu
Bon dia...
6. EN S'ESTIU (1999) - ANTÒNIA FONT
(Tots els nivells. En mallorquí)
sa barca va on vol,
es penya-segat de pedra roja
m'admira i me fa por,
he vengut a pescar la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat sa Terra.
Es sol d'agost m'esclafa sa cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara,
no puc estar més content,
just devora Tramuntana
estirat damunt sa barca,
què som de dolent!
Com si res passen ses hores,
encenc un cigarret.
Res d'aquest món no m'importa,
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura,
me fondré davall ses ones
com un glop d'aiguardent.
I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.
I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.
Aquí damunt m'engronsen ses ones,
crec que m'he adormit,
el volantí tremola a estones.
Això és un paradís
de silenci que m'envolta,
botaré per damunt ses ones
com ho fan els dofins.
Faré que tota sa meva vida
sigui un viatge com aquest,
en de dia trec sa barca,
en sa nit arròs de peix.
No puc demanar res més,
he resolt tots els problemes
dient tanmateix.
I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.
I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.
I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.
I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.
7. LLENÇA'T (2000) - LAX'N'BUSTO
(A partir de nivell B, útil per repassar presents irregulars)
Caus a terra molt avall
creus que no te'n sortiràs,
però amb els mesos te n'adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribarà demà!
Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perqué els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà demà.
Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
(Per a tots els nivells)
Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren 2 ocells de foc sembrant tempestes
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous
9. ALEGRIA (2002) - ANTÒNIA FONT
(Per a tots els nivells. En mallorquí.)
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren 2 ocells de foc sembrant tempestes
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous
9. ALEGRIA (2002) - ANTÒNIA FONT
(Per a tots els nivells. En mallorquí.)
Cau es sol de s'horabaixa
dins s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau
de pols estel·lar.
Cau es sol de s'horabaixa
i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa
dins es meu cor,
tothom s'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I alegria.
Cau es sol de s'horabaixa
dis s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
10. SOM (2004) - OBRINT PAS
(Per a tots els nivells.)
Som la cançó que mai s’acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.
Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.
Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.
Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.
Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
(Nivells intermedis o avançats. En dialecte valencià.)
Cinc de la matinada
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
Valencia banyada,
camals mullats,
Valencia banyada.
Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorriem la distància
i guardava l'equilibri
fregan-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregan-te l'esquena.
Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.
T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música métrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veins del cabanyal
i les veines de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la
mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers
son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que
caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de
les cases.
Murs de la metropoli són de carbó
les linies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li es igual per on sorti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
pero cadascu amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del
món
joventut i experiència
referents potents desde Sants fins a valència
I obrirem una altra porta evidenciant la
mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers
son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que
caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de
les cases.
No hi ha tanta diferencia
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema
Heu sentit l'olor a podrit
de traició bellesa morta i violència
o es que algú a dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.
I obrirem una altra porta evidenciant la
mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valència on els carrers
son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que
caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de
les cases.
I obrirem una altra porta evidenciant la
mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers
son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que
caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de
les cases.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella,
camals mullats...
12. PA AMB OLI (2008) - TIU
(Tots els nivells. Per parlar de menjar a la classe o per acostar-se al dialecte baleàric)
Sa tomàtiga de ramellet
vol vestir ses teves llesques de vermell.
Amb flors de sal
i fils líquids daurats
Sa tomàtiga de ramellet!
Ses olives acompanyen
es fonoll marí,
fonoll nascut ben a prop de la mar,
no es de voreres ni camins.
Vestides de dol, de verd, trencades, pansides
moltes vegades farcides.
N'hi ha que vénen de Sevilla
de Sóller i d'Aragó
saps que te vesteix molt aquest plat d'olives.
Formatge, xula, figa, camalot
amb truita, arengada, o tot sol,
pa amb oli des meus amors.
Oli d'oliva bo, oli d'oliva bo
que festeges es pa moreno
que no té sal, però té salero,
oli d'oliva bo, oli d'oliva bo
que festeges es pa moreno
que no té sal, però té salero.
Ja m'ho deia sa padrina
jo m'ho va dir es padrí
és tot un dia de festa
fer un pa amb oli davall d'un pi
és tot un dia de festa
fer un pa amb oli davall d'un pi.
13. VOLA (2010) - TXARANGO
(Va molt bé per revisar el Pretèrit Indefinit.)
Algú ja riu
i surt el sol
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors
i sona un vals a les valls adormides
mentre trafico el meu enyor que és polissó de valls i viles
que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu
un viatge llarg
he robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents mil trens
per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins
i traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell
la nit descalça
Vola
Vola
Vola
Vola
tot m'ho he endut
per caminar a illes perdudes, països inversemblants
he despedit boscos follets i fades
s'han apagat mil i una nits darrere l'aigua clara
i no hi ha sol, l'he segrestat
tantes vegades pot morir ell com néixer del mar
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te
que tinc un món entre els mans aquesta nit per regalar-te
que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu
un viatge llarg
he robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents mil trens
per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins
i traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell
t'he dut tot el que tinc tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit
i tu tens tota la màgia
d'on l'has tret? quin és el secret?
torna'm la quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els 40 lladres?
t'he dut tot el que tinc tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit
i tu tens tota la màgia
d'on l'has tret? quin és el secret?
torna'm la quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els 40 lladres?
vine, són lluny de la ciutat tots els contes que sé
vine, camina, si vols de nit marxem
Vola
Vola
Vola
Vola
Vola, vola, vola la vida tremola i vola... VOLA
méeeeees, vola més lluny... VOLA
que l'he somiat un viatge llarg amb tu... VOLA
vola, vola, l'ànima es fa gran
vola, tito, vola!
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors
i sona un vals a les valls adormides
mentre trafico el meu enyor que és polissó de valls i viles
que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu
un viatge llarg
he robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents mil trens
per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins
i traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell
la nit descalça
Vola
Vola
Vola
Vola
tot m'ho he endut
per caminar a illes perdudes, països inversemblants
he despedit boscos follets i fades
s'han apagat mil i una nits darrere l'aigua clara
i no hi ha sol, l'he segrestat
tantes vegades pot morir ell com néixer del mar
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te
que tinc un món entre els mans aquesta nit per regalar-te
que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu
un viatge llarg
he robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents mil trens
per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins
i traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell
t'he dut tot el que tinc tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit
i tu tens tota la màgia
d'on l'has tret? quin és el secret?
torna'm la quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els 40 lladres?
t'he dut tot el que tinc tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit
i tu tens tota la màgia
d'on l'has tret? quin és el secret?
torna'm la quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els 40 lladres?
vine, són lluny de la ciutat tots els contes que sé
vine, camina, si vols de nit marxem
Vola
Vola
Vola
Vola
Vola, vola, vola la vida tremola i vola... VOLA
méeeeees, vola més lluny... VOLA
que l'he somiat un viatge llarg amb tu... VOLA
vola, vola, l'ànima es fa gran
vola, tito, vola!
14. EL MIQUEL I L'OLGA TORNEN (2011) - MANEL
(A partir de nivells intermedis, útil per revisar imperatius.)
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
15. FES-HO REALITAT (2012) - AMELIE
(Per veure o repassar l'imperatiu)
16. EN CARAVANA (2012) - TXARANGO
(A partir de nivells intermedis, útil per revisar imperatius.)
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
i, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
Perquè, si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix.
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin
i, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui.
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem
però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:
t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes;
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
15. FES-HO REALITAT (2012) - AMELIE
(Per veure o repassar l'imperatiu)
Deixa't anar,
oblida les coses que t'han fet plorar
No pensis més en el què vindrà demà.
Fes un pas més,
segueix les petjades que un dia vas fer
que et portaran on vas estar fa temps.
Ningú t’acompanyarà
però això no et fa menys fort,
dius les coses clares,
tu ja saps que és el que vols.
Trobaràs el teu lloc,
ningú més podrà aturar-te,
lluitaràs pel que vols
fins que ja no et quedin forces.
Fes-ho realitat
El que has esperat
durant aquest temps amb els braços creuats
veient com tot el que tu vols se'n va?
Pensa un moment,
recorda el que sempre havies somiat,
ja ho has trobat o ho has deixat marxar.
Ningú t’acompanyarà,
però això no et fa menys fort,
dius les coses clares,
tu ja saps que és el que vols.
Trobaràs el teu lloc,
ningú mes podrà aturar-te,
lluitaràs pel que vols,
fins que ja no quedin forces.
Fes-ho realitat.
Trobaràs el teu lloc,
on ningú mes podrà aturar-te ,
lluitaràs pel que vols,
fins que ja no et quedin forces.
Fes-ho realitat.
Fes-ho realitat.
Fes-ho realitat.
16. EN CARAVANA (2012) - TXARANGO
(Va molt bé per practicar el pretérit indefinit)
El meu somni lent que de pau s'encalma
recorre els camins amb cançons senzilles
i com sempre a les illes del meu ventre
he parat el temps i records que estimo
mai no he entès cada passa que camino
l'he farcit amb detalls a cada nou dia amb nous balls.
M'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada
m'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada
I com jo que parlo i com tu que escoltes
passejant pels contes i pels terrats
de ciutat vella on la màgia s'estabella
i ara en un sol crit hi he posat tota esperança
quan la nit ens abraça porta la cançó a la plaça
l'he farcit amb detalls a cada nou dia amb nous balls.
M'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada
m'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada
M'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada
m'he enrolat al circ i ara hi vaig en caravana
i ara a cada poble un clown hi fa parada
17. DONA-LI UNA OPORTUNITAT A LA VIDA (2012) - MANU GUIX
(A partir d'A2)
Mai és massa tard per intentar recuperar aquell tren que passa de llarg,
Només és qüestió de desitjar-ho,
Sempre hi ets a temps d’anar i recuperar-lo
Mai és massa tard per conservar aquella amistat,
Que has tingut sempre al costat,
I que t’ha donat bones idees,
I que la seva llum t’allunya les tenebres
Pensa que avui tot just comença,
Diria la defensa del teu tribunal,
Crida que a mi sempre m’inspira,
Quan veig que treus les coses que a dins et fan mal
Ara és el moment en què tot sembla diferent,
I en realitat és igual
Per què al final no passa res,
Però no s’ha de perdre l’interès
Sempre hi ha un motiu pel qual desitges estar avui,
I et fa seguir caminant,
I quan em dediques un somriure,
Em fas sentir millor ens queda tant per viure
Canta, segur que no t’espanta,
Si de sobte la teva ànima té un so diferent
Creu-me si veus que et falta l’esma,
Em tindràs al teu costat per volar entre la gent
Dóna-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat quasi sempre fa tard
Però arriba
Si vols que t’estimin,
T'has d’aprendre a estimar,
Així tothom ho farà,
I veuràs com el món canvia
Dóna-li a la vida una oportunitat
que la felicitat quasi sempre fa tard
Però arriba
Deixa que t’envoltin els amics de veritat
segur que no et fallaran
I quan siguis feliç,
Respira
ooh, oooooh, ooooooh, oooouh, ooooouooh, uooouoh, uoooouoh, uooh
(Ara és el moment)
Dóna-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat (sempre hi ha un motiu) quasi sempre fa tard
Però arriba
(Cantaaa…)
així tothom ho farà i veuràs com el món canvia
(Dónaa)
Dóna-li a la vida una oportunitat
Que la felicitat quasi sempre fa tard
Però arriba
(Cantaa...)
Deixa que t’envoltin els amics de veritat
segur que no et fallaran
(Dónaa...)
I quan siguis feliç,
Respira...
(Una oportunitat)
18. PA AMB OLI I SAL (2012) - BLAUMUT
(Es pot treballar el futur simple)
Fes una foto del terrat,
que des d’aquí puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.
Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.
(A partir de nivell A2. En valencià.)
Company no t’encantes, si no se’n va.
I si no et camina, ajuda-la.
La sort no ve sola, l’has de buscar.
La vida és un camí
d’èxits i fracassos.
Són sempre tan escassos
los regals que fa el destí
que rebràs lo que tu dones,
i a cops no hi ha més nassos
que deixar perdre un pessic
per guanyar-te un bon amic.
Però no desesperes, no hi ha res en va.
La felicitat te l’has de guanyar.
La vida és molt més que un trosset de pa,
i l’has d’aprendre a estimar
I a viure la vida, a viure-la.
Company no t’encantes, si no se’n va.
I si no et camina, ajuda-la.
La sort no ve sola, l’has de buscar.
Al problemes solucions.
I a les penes grans cançons.
I si no veus l’aigua clara,
no te calles les raons
Un somriure i bona cara
i a parir les pretensions,
que si ve la marabunta
l’has d’agafar pels collons.
I no desesperes no hi ha res en va.
La felicitat te l’has de guanyar.
La vida és molt més que un trosset de pa,
i l’has d’aprendre a estimar
Com lo vell que es dutxa cantant,
com la iaia que està a la fresca cus i va xarrant.
Lo bebé que demana braç,
la mamá que li dona pit mentre li besa el cap
I un estol de xiquets
rosegant tots xiclet,
demanant ben fort un món més just, més sa, content i net.
20. INVENCIBLES (2014) - ELS CATARRES
(A partir de nivells intermedis.)
Jo i tu, quin parell de capsigranys,
viatjant per mons estranys
lluitarem contra gegants
amb les mans nues.
Lluny, cavalcant per mil deserts
com “bandidus” a l'oest,
descobrint nous continents,
tot fent historia.
Junts vam alliberar Paris,
vam tombar el mur de Berlín.
I navegant amb els víkings,
empunyant la torxa,
com si fóssim Bonnie and Clyde
o un parell de samurais,
no ens farem enrere mai
fidels al repte.
Amb tu no hi ha dues nits iguals,
no hi ha dubtes ni temors,
no hi ha principis ni finals
Invencibles
Invencibles
Invencibles
Invencibles
Jo i tu som intrèpids navegants
a la conquesta dels set mar,
pioners i agosarats,
àvids d'aventures
com Neil Armstrong o James Cook.
El desig d'anar més lluny
ens empeny al desconegut
i als seus misteris.
Amb tu no hi ha dues nits iguals,
no hi ha dubtes ni temors,
no hi ha principis ni finals
Invencibles
Invencibles
Invencibles
Invencibles
Junts anem més lluny
Invencibles
Invencibles
Amb tu me'n vaig allà on em porti el vent
l'un al costat de l'altre som més forts i més valents
Amb tu me'n vaig i escapem d'aquest present
que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens
Amb tu me'n vaig allà on em porti el vent,
l'un al costat de l'altre som més forts i més valents.
Amb tu me'n vaig i escapem d'aquest present,
que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens.
Amb tu me'n vaig
Amb tu me'n vaig
tant de bo que l'equipatge a cada passa pesi menys.
Tant de bo que quan tornis a casa
no t'atrapi la llàgrima als ulls, que passis full.
Tant de bo la mentida no vagi mai vestida
i que et porti el vent quan vingui el llop.
Tant de bo que la por no s'abraci a la pena...
Tant de bo et sedueixi el paisatge,
tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit,
que la nit no t'apagui l'espelma, que es fongui el neguit,
tant de bo et donin fil i no et tallin les ales.
Caure sobre vellut, que no et donis per vençut,
tant de bo un dia el nord sigui sud
i que t'envolti la gent de mirada transparent.
Tant de bo sigui llarg el viatge,
tant de bo que mil paraules valguin més que una imatge.
Tant de bo acabi en taules la partida,
que la vida fos més innocent, un joc de nens.
Tant de bo passi un tren cada dia,
que la fi del món no tingui final de via.
Tant de bo quedi pres qui empresona,
que coneguis la felicitat en persona.
Tant de bo dos i dos sumin quatre,
tant de bo creure en la màgia no sigui cosa de tres.
Tant de bo que la sang fos germana
i no l'arma dels impotents, que caiguin panys.
Tant de bo s'obrin totes les portes
i et rebin amb un “Benvinguts!”.
Tant de bo que la vida no fos batalla
i que et tregui a ballar quan balla.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada