diumenge, 25 de maig de 2014

D'ON VÉNEN ELS COLORS?


Els colors són un exemple de com les llegües i les cultures han intercanviat productes, paraules i informació des de sempre, contribuint d'aquesta manera a expandir el coneixement d'uns i altres.

Podríem dir que l'experiència visual és un fenomen cultural. Hi ha cultures que només disposen de lèxic per definir uns quants colors bàsics. Fins i tot hi ha cultures que sembla que no disposen del concepte de color. És el cas dels piraha, una ètnia del Brasil. Això no significa que aquesta cultura no pugui percebre els colors, simplement significa que els seus membres no tenen la mateixa consciència que altres cultures del color perquè no resulta  rellevant en la seva vida quotidiana. Algunes cultures no distingeixen els colors com un element independent o separat de la resta d'elements perquè no són característiques transcendents a l'hora de moure's amb efectivitat en la seva vida quotidiana. Per exemple, si veuen una cadira groga i una de blanca, no posaran atenció a la diferència cromàtica, perquè per distingir-les poden fer servir altres aspectes de l'objecte, com ara la seva lluminositat o la seva posició dins l'espai.

En canvi, altres cultures han desenvolupat un gran nombre de mots per definir diferents tonalitats de color, simplement perquè ha resultat significatiu per a la seva vida pràctica. Els kirguisos de les estepes d'Àsia, molts dels quals es dediquen a la cria de cavalls, utilitzen fins a 30 termes diferents per distingir els petits matisos que distingeixen el color d'un cavall.

Cada cultura genera el seu propi llenguatge cromàtic en relació al seu entorn i a les seves necessitats de comunicació. Pels pescadors de la mediterrània que parlaven català al segle XV probablement no era transcendent per a la seva vida anomenar les diferents varietats de blau o verd de les seves platges i cales. Per molts dels nostres avis o besavis potser tampoc. Tanmateix ara són aquests matisos de tonalitats turqueses i maragdes els que fan que les trobem tan boniques i fascinants.


Es TRENC, Mallorca.


Més vocabulari sobe els colors, ...i alguna cosa més: Els colors i l'energia.

2 comentaris :

  1. Gràcies... i com explicar tantes diferències per un sol color : groc / jaune/ yellow / amarillo

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res :)

      L'explicació més senzilla que trobo és que la llengua és una entitat viva que canvia i es transforma contínuament, i totes les llengües que entren en contacte s'alimenten mútuament. L'ésser humà té una naturalesa creativa i tendeix a produir i a generar contínuament noves formes i a transformar les ja existents. Si fas una ullada a la secció de Dialectes, podràs veure un exemple ben proper. En un indret tan petit com són els territoris on es parla català, dins una sola llengua també hi podem trobar aquesta capacitat de transformació i d'inventiva.

      Les diferències per expressar un mateix color són un reflexe de la nostra capacitat de crear a partir de diferents fonts. A través de diferents camins, des de categories diferents, com ara aliments ("crocus": safrà), estats ("amarus": amarg, trist), o aspecte (*ghel-: brillant), som capaços de generar noves categories i nous significats, com ara els colors.

      Tant "jaune" com "yellow" semben provenir d'una arrel molt antiga del protoindoeropeu, una llengua que es parlava a Europa fa molts de milers d'anys i de les quals provenen la majoria de les actuals llengües que es parlen a Europa. Aquest arrel, *ghel- significa brillant.

      Groc ja hem vist que ve de "crocus", el nom llatí del safrà.

      I "amarillo" ha arribat al castellà a través del llatí "amarus" (amarg, trist), el color que adquirien moltes persones malaltes d'icterícia.

      Elimina