dilluns, 24 de març de 2014

Sí ;)


Cada vegada que diem  a una cosa la nostra energia i la nostra vibració es sintonitzen amb el nostre objectiu, i també és qüestió de temps que l'univers es confabuli amb nosaltres perquè la nostra afirmació es materialitzi.

Cada vegada que fem servir la conjunció adversativa però, un obstacle s'aixeca entre la nostra afirmació i el nostre objectiu. Com més peròs, més obstacles. Si volem una cosa realment i posem algun però darrere el , o bé no confiem en les nostres possibilitats per aconseguir allò que volem, o bé estem posant massa atenció en les dificultats. I tota l'energia dedicada a pensaments sobre les nostres incapacitats internes o els obstacles externs, serà una energia i un temps perduts. Si concentrem l'atenció en els inconvenients o els problemes, simplement ens allunyem del nostre objectiu. Si no confiem en les nostres possibilitats dificilment farem realitat els nostres somnis.

Per arribar a la nostra destinació només necessitem mantenir la concentració en ella. Sobrevalorar els obstacles ens pot mantenir bloquejats eternament al davant d'un d'ells. Tots els obstacles tenen diferents maneres de ser sortejats. Fins i tot pot ser realment divertit, com en un parc infantil. La gràcia de tot plegat és pujar, lliscar, despenjar-se, arrossegar-se, llançar-se, saltar... Els nens gaudeixen amb els obstacles i no deixen de creure en les seves possibilitats i en les seves habilitats per sortejar-los fins que un adult arriba per mutilar la seva autoestima. Les nostres habilitats sempre són allà esperant el seu moment per portar-nos on volem anar. I si tu ets un d'aquells que no creus en tu, és perquè algú, en algun moment, t'ha menystingut. No mereixen cap crèdit tots aquells que no creuen en tu. Si no creuen en tu, és degut a la seva pròpia incapacitat de veure totes les teves possibilitats. Les seves valoracions no reflecteixen el que tu pots fer o no, reflecteixen les limitacions de la seva visió.

Sí!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada