dijous, 27 de febrer del 2014

QUI CANTA, EL SEU MAL ESPANTA :)


Una grapat de cançons per aprendre català i carregar-se d'energia al mateix temps.

Quina cançó en català et posa a tu de bon humor sempre que l'escoltes?


1. BON DIA (1997) - ELS PETS
Útil per veure el present amb nivells inicials.

La vella montserrat, desperta el barri
A cops d'escombra tot cantant,
Les primeres persianes, s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Damunt els caps un sol ben insolent
Il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
La peixetera pren paciència amb la consol
Que remuga i regala
Grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
L'avi josep no es deixa perdre cap detall
I amb esguard es pregunta
Quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
Veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
I un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu

Bon dia...



2. LLENÇA'T (2000) - LAX'N'BUSTO 
A partir de nivell B. Útil per repassar presents irregulars. 
 

Caus a terra molt avall
creus que no te'n sortiràs,
però amb els mesos te n'adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribarà demà!

Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I perqué els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà demà.

Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.


3. CAMINS (2001) - SOPA DE CABRA 
Per a tots els nivells.

Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles

Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren 2 ocells de foc sembrant tempestes
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor


Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous



4. ALEGRIA (2002) - ANTÒNIA FONT 
Per a tots els nivells. En mallorquí.
  

Cau es sol de s'horabaixa
dins s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau
de pols estel·lar.

Cau es sol de s'horabaixa
i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.

Cau es sol de s'horabaixa
dins es meu cor,
tothom s'estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.

I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.

I alegria.

Cau es sol de s'horabaixa
dis s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.

I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.

I alegria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.


5. SOM (2004) - OBRINT PAS 
Per a tots els nivells.

Som la cançó que mai s’acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.

Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.

Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.

Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.



6. VOLA (2010) - TXARANGO 
Va molt bé per revisar el Pretèrit Indefinit.

Algú ja riu
i surt el sol
i ja badalla i espeteguen els balcons de flors
i sona un vals a les valls adormides
mentre trafico el meu enyor que és polissó de valls i viles
que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu
un viatge llarg
he robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents mil trens
per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins
i traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell
la nit descalça

Vola
Vola
Vola
Vola

tot m'ho he endut
per caminar a illes perdudes, països inversemblants
he despedit boscos follets i fades
s'han apagat mil i una nits darrere l'aigua clara
i no hi ha sol, l'he segrestat
tantes vegades pot morir ell com néixer del mar
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te
que tinc un món entre els mans aquesta nit per regalar-te
que duc als ulls mal temps i fred
que l'he somiat amb tu
un viatge llarg
he robat a un circ sencer, tota la màgia per regalar-te
he assaltat dos-cents mil trens
per fugir amb tu de matinada
he seguit tots els camins
i traficat amb l'enyorança
mil desitjos infinits sota la pell

t'he dut tot el que tinc tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit
i tu tens tota la màgia
d'on l'has tret? quin és el secret?
torna'm la quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els 40 lladres?
t'he dut tot el que tinc tot el que duc a dins
el que he tret del camí, tot el que el temps m'ha dit
i tu tens tota la màgia
d'on l'has tret? quin és el secret?
torna'm la quan no hi ets la trobo a faltar
on estan els 40 lladres?
vine, són lluny de la ciutat tots els contes que sé
vine, camina, si vols de nit marxem

Vola
Vola
Vola
Vola

Vola, vola, vola la vida tremola i vola... VOLA
méeeeees, vola més lluny... VOLA
que l'he somiat un viatge llarg amb tu... VOLA
vola, vola, l'ànima es fa gran
vola, tito, vola!


7. EL MIQUEL I L'OLGA TORNEN (2011) - MANEL
A partir de nivells intermedis, útil per revisar imperatius.

Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
i, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
Perquè, si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix.
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin
i, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui.
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem
però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:
t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes;
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!


8. A VIURE LA VIDA (2013) - PEPET I MARIETA 
A partir de nivell A2. En valencià.

A viure la vida, a viure-la.
Company no t’encantes, si no se’n va.
I si no et camina, ajuda-la.
La sort no ve sola, l’has de buscar.

La vida és un camí
d’èxits i fracassos.
Són sempre tan escassos
los regals que fa el destí

que rebràs lo que tu dones,
i a cops no hi ha més nassos
que deixar perdre un pessic
per guanyar-te un bon amic.

Però no desesperes, no hi ha res en va.
La felicitat te l’has de guanyar.
La vida és molt més que un trosset de pa,
i l’has d’aprendre a estimar

I a viure la vida, a viure-la.
Company no t’encantes, si no se’n va.
I si no et camina, ajuda-la.
La sort no ve sola, l’has de buscar.

Al problemes solucions.
I a les penes grans cançons.
I si no veus l’aigua clara,
no te calles les raons

Un somriure i bona cara
i a parir les pretensions,
que si ve la marabunta
l’has d’agafar pels collons.

I no desesperes no hi ha res en va.
La felicitat te l’has de guanyar.
La vida és molt més que un trosset de pa,
i l’has d’aprendre a estimar

Com lo vell que es dutxa cantant,
com la iaia que està a la fresca cus i va xarrant.

Lo bebé que demana braç,
la mamá que li dona pit mentre li besa el cap

I un estol de xiquets
rosegant tots xiclet,
demanant ben fort un món més just, més sa, content i net.


9. INVENCIBLES (2014) - ELS CATARRES
A partir de nivells intermedis.

Jo i tu, quin parell de capsigranys,
viatjant per mons estranys
lluitarem contra gegants
amb les mans nues.
Lluny, cavalcant per mil deserts
com “bandidus” a l'oest,
descobrint nous continents,
tot fent historia.

Junts vam alliberar Paris,
vam tombar el mur de Berlín.
I navegant amb els víkings,
empunyant la torxa,
com si fóssim Bonnie and Clyde
o un parell de samurais,
no ens farem enrere mai
fidels al repte.

Amb tu no hi ha dues nits iguals,
no hi ha dubtes ni temors,
no hi ha principis ni finals

Invencibles
Invencibles
Invencibles
Invencibles

Jo i tu som intrèpids navegants
a la conquesta dels set mars,
pioners i agosarats,
àvids d'aventures
com Neil Armstrong o James Cook.
El desig d'anar més lluny
ens empeny al desconegut
i als seus misteris.

Amb tu no hi ha dues nits iguals,
no hi ha dubtes ni temors,
no hi ha principis ni finals

Invencibles
Invencibles
Invencibles
Invencibles

Junts anem més lluny

Invencibles
Invencibles

Amb tu me'n vaig allà on em porti el vent
l'un al costat de l'altre som més forts i més valents
Amb tu me'n vaig i escapem d'aquest present
que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens

Amb tu me'n vaig allà on em porti el vent,
l'un al costat de l'altre som més forts i més valents.
Amb tu me'n vaig i escapem d'aquest present,
que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens.

Amb tu me'n vaig

Amb tu me'n vaig

  Amb tu me'n vaig...

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada